My First Time

El Festival REC, dedicat a descobrir directors i amb un públic eminentment jove, arriba al moment d’anar més enllà, potenciant la nostra possibilitat de creació de nous públics per fer la vista enrere i conèixer els orígens de la nostra cinematografia. És moment de MY FIRST TIME.

El Meu Primer Cop és una secció que sorgeix per apropar i donar a conèixer els orígens d’un cineasta consagrat, amb personalitat, i mostrar al públic quin ha sigut el seu camí fins el moment actual d’expressió creativa. S’allunya de les retrospectives exhaustives, necessàries, però inabastables per al públic, i pretén tenir un talant més directe i popular.

Així, el programa es composa dels inicis i l’actualitat del creador, és a dir: la seva primera pel·lícula, amb una trobada amb el públic per a completar aquest coneixement del costat menys conegut del nostre creador. Una masterclass, oberta a tots els estudiants que es matriculin, serà la guinda que tanqui aquest programa.

MY FIRST TIME presenta enguany, mitjançant la seva doble programació, els modes d’internacionalització del cinema espanyol. Quelcom que ara ens sembla bastant habitual era poc menys que una raresa (una proesa!) fa poques dècades. Internacionalització mitjançant el coneixement del context i fusió dels dos origens, o l’exili artístic. Intentant seguir les línies de la comèdia d’autor simpatitzant amb la taquilla, o esbrossant camins desconeguts i fomentant la creació més underground. Maria Ripoll i Ado Arrieta, una en un moment actual d’explosió creativa, l’altre que torna a escena després de 25 anys d’absència, completen un gran exemple complementari de la capacitat dels nostres creadors de creuar fronteres.

MY FIRST TIME

Hotel Room

Director Cesc Gay, Daniel Gimelberg
País Espanya // Year 1998 // Duration 86 min.
Cast Barbara Boudon, Eric Kraus, Paris Kiely

Amb una llarga i consolidada trajectòria, Cesc Gay és un dels autors més respectats del nostre cinema, un grandíssim director d’actors (ha treballat amb els més grans), que donen forma a les seves històries íntimes i quotidianes, no exemptes d’emoció, i que fa que el públic també l’acompanyi; un públic que tot sovint es veu reflectit en els seus personatges. Però, cap a finals dels 90’, en Cesc Gay es trobava a Nova York, buscant-se la vida. Amb el seu amic Dani, amb una càmera que els van prestar i unes cues de pel·lícula de 16 mm es van llençar a dirigir una pel·lícula. Rodada en dues setmanes i en una habitació d’hotel, reuneix una sèrie de microhistòries que van de l’humor negre a l’absurd, que de seguida el van relacionar amb els seus referents com els indies Jim Jarmush o Tom DiCillo més que no pas amb la sèrie de TV de Lynch (de mateix títol i ambient), i que fins i tot l’emparenten amb l’univers literari de Paul Auster.

Ja a Barcelona van entrar al projecte les productores Marta Figueras i Mireia Ros per impulsar la versió final. La pel·lícula va ser seleccionada a Zabaltegi (San Sebastian), i ja va cridar l’atenció al sector (el crític Mirito Torreiro va escriure: “film valent i intel·ligent que té la sana insolència del treball amateur fet amb talent i ganes de provocar”). El film va ser tota una experiència vital, i una escola directa i espontània. I, sobretot, va ser la carta de presentació que el va apropar a Marta Esteban, d’Impossible Films, i allà va començar tot. Marta va produïr “Krámpack” (2000), dirigida ja en solitari, que va ser seleccionada a la Semaine de la Critique de Cannes. Una pel·lícula que de seguida va dur comparacions amb directors com Eric Rohmmer, i de gran coherència amb la resta de la seva carrera, que no ha deixat de desenvolupar-se de la mà de Marta Esteban. Però, abans d’aquesta història ja escrita, va estar HOTEL ROOM, una història irreverent i insolent, imperfecta i valenta, divertida i mordaç, que parla dels origens d’un dels nostres autors més personals.

LES INVITACIONS ES PODRAN RECOLLIR AL TEATRE METROPOL, EN HORARI DE GUIXETES, A PARTIR DEL 18 DE NOVEMBRE 

    MY FIRST TIME CULT

    My First Time Cult: Fernando Colomo

    Director Fernando Colomo
    País Spain // Cast Fernando Ramallo, Neus Asensi, Joel Joan

    Fernando Colomo és un dels cineastes clau del període de la transició a Espanya. Amb un estil directe, espontani i desenfadat, va superar els clixés de les comèdies de la generació anterior. Els seus films presenten des de moments clau de la primera transició (la “movida madrileña” —Qué hace una chica como tú en un sitio como este, 1978— el desfasament socialista —La vida alegre, 1987— o el desengany de certa joventut al marge —Bajarse al moro, 1989—) fins, posteriorment, revisions de certs episodis històrics (Los años bárbaros, 1998; Al sur de Granada, 2003). Amb el pas del temps, la seva carrera s’ha anat configurant com un fresc històric de la península ibèrica, basat en passatges de relacions humanes que sobreviuen a diversos contextos.

    En aquesta línia cobra ara tot el sentit la recuperació de la seva òpera prima, Tigres de papel (1977), on una joveníssima Carmen Maura intenta trobar el seu lloc al món, en els dies previs a les primeres eleccions generals (1978). L’ànim postfranquista, l’ambient progre, l’efervescència social i la il·lusió pel canvi. En uns moments en què tant es parla de la renovació i la “nova política”, és clau conèixer la il·lusió amb què es van viure certs canvis en moments anteriors.

    Enguany, Fernando Colomo ha tornat més lliure que mai. Ell mateix protagonitza Isla bonita, una fresca, alegre i lleugera comèdia, no exempta de profunditat, on sembla repassar els anhels i frustracions de diverses generacions. Un conte estiuenc on prevalen l’amistat i el sentit humà per sobre de tot.

      MY FIRST TIME CULT

      My First Time Cult: Maria de Medeiros

      Amb una extensa carrera com actriu, Medeiros ha desenvolupat una respectable carrera com a directora, principalment interessada en historia i cultura portuguesa i brasilera, en films propis (Capitanes de Abril) o col·lectius (amb directors com Wim Wenders, Tsai Ming-Liang o Amos Gitai). La seva última pel·lícula, REPARE BEM (2015), és un intens documental sobre l’impacte de la dictadura a Brasil dècades després en la vida de diverses persones. Sembla agafar el fil de la seva Opera Prima, Capitanes de Abril (1999), sobre la revolució dels clavells, per preguntar-se què resta després de l’oblit i el perdó.